L'amor perdut i retrobat en la memòria del temps, és una altra vegada l'argument d'una novel·la de Modiano. No es pot dir que no sigui un bon llibre, que ho és, però li falta la màgia de
En el cafè de la joventud perduda (Premi Lire a la millor novel·la francesa del 2007), on va colocar el llistó d'exigència dels seus lectors potser massa amunt. Degut als constants flash-back, inevitables en una novel·la com la que comento, a mida que avança la trama, al lector se li fa cada cop més difícil ubicar cronològicament les accions dels personatges. Aquest fet, que seria imperdonable en novel·les de perfil més baix, degut a la qualitat literària de Modiano, en
L'Horitzó, passa a un segon pla.
Un llibre recomenable per qui no conegui Modiano. A qui el conegui li semblarà que torna a En el cafè de la joventud perduda, però aquest cop el cafè li semblarà descafeinat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario