Recull de relats, amb el tren com a
excusa, plens d'ironia. Haig de dir que el trajecte se m’ha fet curt. M’ha semblat un llibre
nou de trinca, atrevit, fresc i natural, com l’autor. És el llibre que
escriuria algú que s’ha tret les cotilles, i que segur de sí mateix, no té por
de deixar-se anar. M’ha agradat el transfons de conyeta que s’hi ensuma i uns
personatges com són entre d’altres, l’indigent i la meuca del primer relat,
impagables.
No us el
perdeu.
Info Ramón Erra
No hay comentarios:
Publicar un comentario